1 alpaca

1 alpaca
s f [IND]

Designación xenérica da aliaxe de cobre (50-65%), cinc (15-30%) e níquel (15-30%), denominada tamén prata alemana, prata de níquel e metal branco. É de cor semellante á prata, inalterable, dura, de boas propiedades mecánicas e pódese soldar, moldear e traballarse facilmente. É moi empregada en ourivería e na fabricación de cubertos, moedas e caixas de reloxos.

Palabras veciñas

Alozaina | Alp Arslān | alpabarda | 1 alpaca | 2 alpaca | alpargata | alparrada