Espriu i Castelló, Salvador

Escritor. A súa infancia transcorreu entre a súa vila natal, Barcelona e Arenys del Mar. En 1929 publicou o seu primeiro libro, Israel, e en 1930 ingresou na Universitat de Barcelona, onde cursou estudios de dereito e historia. Prolífico autor de narracións, poemas e teatro, da súa produción destacan: Primera història d’Esther (obra de teatro editada en 1948 e estreada en 1957), Antígona (obra de teatro editada en 1955 e estreada en 1958), El doctor Rip (1913), Laia (1932), Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia i altres proses (1937), Cementiri de Sinera (1946), Les cançons d’Ariadna (1949), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), La pell de brau (1960), Obras completas (1968), Una altra Fedra si us plau... (1978), Les roques i el mar, el blau (1981) e Per a la bona gent (1984). Doutor honoris causa polas universidades de Tolosa e Barcelona, e membro da Acadèmia de les Bones Lletres, recibiu a Medalla d’Or de la Generalitat (1980), a Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982) e a Cruz de Alfonso X el Sabio (1982). Así mesmo, foi galardoado co Premio Montaigne (1971), co Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972), co Premi Ignasi Iglesias de la Generalitat (1978) e co Premi Ciutat de Barcelona (1982).

Cronoloxía