alalia

alalia

(< gr ἀλαλία ‘mudez’ < ἀ ‘sen’ + λαλία ‘linguaxe’)

  1. s f [PAT]

    Defecto ou imposibilidade de falar por afección local dos órganos vocais ou por lesións nerviosas periféricas.

  2. s f [PAT]

    Mudez conxénita que non vai acompañada de xordeira e que desaparece a medida que a criatura se fai grande.

Palabras veciñas

Alalá | Alalakh | ALALC | alalia | Alalia | alálico -ca | Alamán, Lucas