atalaia
atalaia
(<ár attali’a ‘espía’)
-
s
f
Torre construída xeralmente nun lugar alto para poder vixiar un campo amplo e dar aviso do que se descobre.
Ex: Dende a atalaia do castelo o sentinela puido enxergar o exército inimigo.
-
s
f
Calquera lugar alto desde o que se outea unha zona grande de terreo.
Ex: Os alpinistas albiscaron todo o val dende a atalaia da montaña. O narrador omnisciente contempla os personaxes dende unha atalaia.